NOMS: Fredolics.
Fredolís. Gírgola d’estepa. Grisets. Negrets. Palometes. Brunets. Esteperol. Castellà
: Ratón. Ratona. Negrilla. Italià:
Moretta. Anglès: Grey knight. Alemany: Gemeiner Erd-Ritterling.
 |
| Clarianes i llindars de boscos i pinars |
SINÒNIMS: Tricholoma terreum var. gausapatum (Fr.) Blanco-Dios.;
Agaricus gausapatus
Fr.
HÀBITAT: Apareix
a les zones herboses properes a boscos de coníferes i planifolis,
preferiblement sobre sòls bàsics, a finals de la tardor i principis de l’hivern.
Normalment surten a prop de l’estepa blanca (Cistus
albidus). Aquests exemplars vorejant un pinar de pi blanc ( Pinus
halepensis) i carrasca (Quercus
ilex ssp rotundifolia) del Campello de Vallada.
 |
| Cutícula amb fibres llanoses |
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de 2 a 7 cm de
diàmetre, primer acampanat i després va fent-se pla però mantenint un mamelló
central; la cutícula és separable, de color gris fosc pel centre i més clar al
marge, amb pèls que formen una coberta llanosa.
Himeni de làmines
escotades amb lamel·les, amples, ventrudes, atapeïdes a prop del peu, de color
blanc grisenc amb tendència a puntejar de negre l’aresta de les làmines.
 |
| Làmines amb tendència a puntejar de negre l'aresta |
Peu o estípit
blanc, cilíndric, llis, de 4-8 cm d’alçada que es trenca amb facilitat, amb un
anell, a penes perceptible, a la zona alta. Als exemplars adults no s’aprecia l’anell.
Carn minsa però consistent,
de gust dolç i olor farinós
 |
| Peu cilíndric i carn minsa |
Es confon amb Tricholoma terreum del qual es considerava una varietat, com
indica el sinònim, però aquest no punteja de negre les làmines i la cutícula
està coberta de petites esquames. També es pot confondre amb i amb Tricholoma scalpturatum, però
aquesta té esquames a la part superior del peu i les làmines prenen una
coloració grogosa amb el temps.
COMESTIBILITAT:
És un bon comestible similar al fredolic (tant que hom no els diferencia) i es molt
apreciat per guisats, arrossos, truites, etc.
CURIOSITATS MICOLÒGIQUES:
El suec Elias Magnus Fries (1794-1878)
és un dels pares de la Micologia. És el creador de la taxonomia i sistemàtica
actual dels fongs. Les seues publicacions Systema mycologicum (1821-1832) i Elenchus fungorum (1828), han servit per a establir
una classificació pel color de les espores, conjuntament amb la classificació
d'acord al tipus de himenòfor: làmines, porus, plecs i agullons, principals
caràcters taxonòmics.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Tricholoma
deriva del grec “ϑριξ, τριχοϛ thrix
thricos” pèl, cabell, trena, i de “λῶμα
loma” vora, marge, és a dir, amb pèls al marge. L’epítet específic gausapatum ve del grec "gausápes" que defineix una tela gruixuda i peluda, per la coberta de la cutícula del capell.
Tricholoma gausapatum va
ser publicada per (Fr.) Quél.,
en Mém. Soc. Émul. Montbéliard, Sér. 2 5: 211 (1872)
Família Tricholomataceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
